El Vermut
Els 10 Manaments del Vermut: El ritual sagrat de l’aperitiu espanyol
Descobreix els 10 manaments sagrats per prendre el vermut a l’estil d’aquí. De l’aperitiu de diumenge a l’hora perfecta del vermut. Tot el que cal saber sobre aquest ritual nacional.
2026-04-18
Abans del cocido, abans de l’arròs del diumenge, abans de la tertúlia i del partit: hi ha el vermut. No és una beguda. És una institució. Un ritual intergeneracional que cada diumenge es repeteix en milers de bars, de les tascas del Raval a les vermuteries de Tarragona, passant per barres històriques de tota la geografia 🍸
Si vols prendre el vermut com toca —amb criteri, amb pausa i amb tots els seus elements— aquests són els 10 manaments que no et pots saltar. 🫒
I. Santificaràs l’Hora del Vermut per damunt de tot
El vermut no es pren a qualsevol hora. El vermut de diumenge és sagrat, i també ho és la seva franja ideal: entre les 12:00 i les 14:00. Ni abans —que encara no tens gana— ni després —que ja et menja l’hora de dinar.
A Catalunya i arreu, dir “ens prenem un vermut?” és obrir la porta a aquell espai màgic entre el despertar tranquil del diumenge i la taula familiar.
II. No Prendràs el Vermut Sense Tapes ni Pintxos
El vermut sense tapa queda coix. En la cultura de l’aperitiu, la copa sempre va acompanyada:
- seitons en vinagre
- olives amb anxova
- musclos en escabetx
- banderilles de guindilla, ceba i cogombre
- patates braves
- croquetes de pernil
No demanar res per picar mentre prens el vermut és gairebé una heretgia.
III. Santificaràs el Got Correcte
El vermut es mereix el seu recipient. Ni copa de vi, ni got alt, ni copa de baló. El més habitual és el got de vermut: ample, baix i de vidre gruixut, amb gel abundant, un toc de sifó i una rodanxa de taronja o una oliva.
Segons l’estil:
- Vermut vermell: amb taronja i sifó
- Vermut blanc: amb llimona i més sec
- Vermut sec: sol o gairebé sol, en format de barra clàssica
IV. Recordaràs que el Vermut d’Aquí Té Identitat Pròpia
El vermut modern neix a Itàlia, però a casa nostra fa més d’un segle i mig que s’hi produeix amb personalitat pròpia. La gran capital del vermut és Reus (Tarragona), ciutat clau en la història d’aquest aperitiu. També hi tenen molt pes altres zones amb tradició, com el Baix Aragó o València.
El vermut d’aquí sol ser més estructurat, més botànic i amb menys dolçor que molts d’italians. Beure vermut d’aquí és entendre una manera de fer.
V. No Prendràs el Vermut amb Presses
El vermut és filosofia de vida. És l’antítesi del cafè per emportar. Es pren a poc a poc, amb conversa, amb calma i amb aquella llarga pausa entre glop i glop que fa del diumenge una estona millor.
La cultura del vermut de barra és també una cultura de trobada: veïns, famílies, amics i clients de sempre compartint espai, temps i conversa.
VI. No Pronunciaràs en Va el Nom del Vermut Industrial
No tots els vermuts són iguals. N’hi ha de més industrials, de marca blanca o de producció ràpida, i n’hi ha d’elaborats amb cura, amb maceracions botàniques reals i receptes treballades.
Si ets davant d’un bon vermut, ho notes: surt de barril o de grifó, el personal en sap parlar i el preu és coherent amb el que t’estan servint.
VII. No Robaràs el Torn a la Barra
A la barra hi ha normes no escrites. La principal és el respecte pel torn.
Qui fa estona que espera, té prioritat. I si el servei triga, es porta amb esportivitat: això també forma part del ritual.
Dir “gràcies” quan arriba la tapa, no canviar constantment l’encàrrec i llegir l’ambient del local és part de la bona educació vermutera.
VIII. No Confondràs el Vermut amb un Gin-Tònic
El vermut no és una moda passatgera. No competeix amb el gin-tònic, el negroni o el spritz: té una identitat pròpia. És un vi aromatitzat amb ajenjo i més de trenta botànics, amb una graduació moderada i perfecte per obrir la gana.
No porta palla metàl·lica ni artificis innecessaris. Porta gel, sifó, taronja, oliva i una barra amb solera.
IX. No Menysprearàs el Vermut de Llauna
El musclo en escabetx de llauna és sagrat. També els berberetxos, les navalles o les sardinyes en conserva. Obrir una bona llauna i menjar-la amb un vermut és una de les expressions més honestes i potents de la gastronomia popular.
Les conserves espanyoles han esdevingut un maridatge ideal per al vermut, i no és casualitat: qualitat, memòria i plaer en una sola mossegada.
X. Estimaràs el Vermut com a Tu Mateix i el Compartiràs
El vermut és col·lectiu. Es pren en companyia, en conversa i sense presses. És la pausa compartida, la taula que s’allarga i el pla que acaba sent millor del que semblava.
Compartir el vermut és compartir temps. I això, avui, és gairebé un luxe.
El ritual del vermut, en resum
| Manament | Essència |
|---|---|
| I. L’hora | Entre les 12:00 i les 14:00, idealment diumenge |
| II. La tapa | Seitons, olives, musclos, banderilles |
| III. El got | Baix, amb gel, sifó i taronja o oliva |
| IV. L’origen | Vermut d’aquí, millor si és artesanal |
| V. El temps | Sense pressa |
| VI. La qualitat | Vermut bo, no de garrafa |
| VII. L’etiqueta | Torn a la barra, respecte i educació |
| VIII. La identitat | No és un gin-tònic. És vermut. |
| IX. La llauna | La conserva és alta gastronomia |
| X. L’esperit |
On trobar els millors vermuts de Catalunya i d’Espanya
A guiavermut.com hi trobaràs vermuteries, bars d’aperitiu i guies de vermuts artesanals amb propostes per ciutat i per estil. Perquè el vermut no és només el que hi ha dins el got: és tot el que passa al voltant.
